Aladroc
Engraulis encrasicolus
Espècie pelàgica que habita en el tram de mar compresa entre la superfície i el fons marí la captura del qual se centra fonamentalment en el consum humà. Conegut com a «anxova» en la cornisa cantàbrica. Molt comú en processos de salaó i envasaments amb oli vegetal com a semiconserva.
L'aladroc és un peix blau similar a les sardines, el sorell o la tonyina, molt benvolgut pel seu sabor i suau textura dels seus lloms. És una font de proteïnes d'alt valor biològic, destacant a més vitamines dels grups B, A i D. Els minerals rellevants presents en l'aladroc són magnesi, iode i ferro.
L'aladroc abunda al llarg de l'any en tot el Mediterrani, en la costa atlàntica de Àfrica i Europa i és present també en la mar Negra i la mar de Azov.
Habita gran varietat de mars i oceans a més de 100 metres de profunditat formant grans moles o bancs.
La seua alimentació està basada en el plàncton, larves de mol·luscos i xicotets crustacis i serveix d'aliment a espècies de major grandària.
Aconsegueix la maduresa sexual durant el primer o segon any d'edat i produeix la posada d'entre 13.000 a 20.000 ous pelàgics els quals fan eclosió en els següents 2 a 4 dies.
15-20 cm de longitud.
Juny-Juliol
Predomina la seua captura en cércol, encara que també es pot trobar en alguns arts d'arrossegament.
9 cm de longitud.
Aladroc
Receptes
Aladrocs Marinats
Ingredients:
- 500 grs aladrocs
- Gels
- 4 l d'aigua
- 160 grs de sal grossa
- 500 ml de vinagre de sidra
- 300 ml d'oli d'oliva
Elaboració:
Netejar els aladrocs llevant-los el cap, els budells i l'espina. Deixar-los una hora en un recipient amb gel i l'aigua i la sal grossa per a desgreixar-los. Retirar els aladrocs i posar-los a assecar en un drap de cuina. Col·locar els aladrocs en un recipient sense amuntegar amb el vinagre de sidra i deixar-los marinar durant 45 minuts. Escórrer-los i guardar en un recipient coberts d'oli d'oliva. Es poden conservar durant dos dies. En consumir-los li afegirem all i julivert picats.
English (UK)